Què fem?

IGOPnet és l’àrea d’Internet, Política i commons/innovació social de l’Institut de Govern i Polítiques Públiques (IGOP) de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).Download IGOPnet brochure

Sobre la UAB – Universitat Autònoma de Barelona    

La Universitat Autònoma de Barcelona, també coneguda com la UAB, és una universitat pública situada majoritàriament a Cerdanyola del Vallès, prop de la ciutat de Barcelona, a Catalunya, (Espanya). La UAB és una institució pionera en el camp de la investigació, i és considerada per Ranking Mundial Universitari QS com la millor universitat de l’Estat Espanyol.

Sobre l’IGOP – Institut de Govern i Polítiques Públiques

L’IGOP és un institut de recerca interdisciplinari en tan que reuneix no sols politòlegs i sociòlegs sinó també investigadors procedents d’altres disciplines socials tals com la geografia, l’economia, l’antropologia, el dret o les ciències mediambientals. L’IGOP gaudeix d’un ampli historial de participació en projectes de recerca bàsica i aplicada sobre govern i polítiques públiques .

Sobre la recerca d’IGOPnet: Internet, política i commons

Paraules clau: internet i política; polítiques públiques; treball col·laboratiu comunitari; innovació social; comunitats online; participació política; mètodes online; moviments socials (Global Justice Moviment per la Justícia Global, Moviment per la Cultura LliureFree culture movement; Indignats/15M mobilitzacions del 15M a l’Estat Espanyol).

Línies d’investigació:

  • Els canvis associats a l’adopció de les TIC en l’àmbit de les polítiques públiques i les conseqüents dinàmiques d’interacció entre els actors polítics.

  • Les noves àrees de política pública, de conflicte i de mobilització social: regulació de les TIC i de les condicions d’accés i reutilització de la informació i el coneixement.

  • El canvi social: Les noves generacions digitals (des de les cultures juvenils digitals fins l’envelliment actiu i les TIC).

  • L’emergència de l’economia social digital i del treball col·laboratiu comunitari.

Enfocament Metodològic: compromís amb el rigor, la innovació i l’accés obert

  • Triangulació quantitativa i qualitativa

  • Experimentació amb mètodes virtuals/online

  • Acció-participació

  • Accés obert

Línies estratègiques

i) Combinar el compromís polític i la innovació amb rigorositat en la investigació.

ii) Multidisciplinar: la ciència política, l’antropologia, la filosofia, l’economia i les arts com els diferents camps des d’on impulsem la recerca, a més d’associacions amb departaments d’informàtica.

iii) Multi-metodològic: combinació de mètodes qualitatius i quantitatius amb l’acció participativa.

iv) Glocal: associacions locals i internacionals  (tales como el Berkman center for Internet & Society (Harvard University) o el MIT Civic Media).

v) Auto-reflexiu: utilització pràctica dels resultats de la investigació i l’experimentació en l’organització de la investigació. Això inclou:

– Paper central de comunicació de la recerca (“realitzada de manera ràpida i freqüent”)

– Publicació oberta (accés obert) i lliurament de les dades de la investigació (open data)

– Transparència organitzativa

vi) Interactuació amb experiències pioneres quant a la creació del coneixement lliure. Col · laboracions amb Wikipedia, Open Knowledge Foundation, ….

vii) Incorporació de manera transversal de l’anàlisi de gènere en la investigació

 Marc de treball

En un context caracteritzat per una crisi política, econòmica, ecològica, per un procès de reestructuració geopolítica i per una constant innovació tecnològica, els enfocaments que inicialment dominaran el camp d’Internet i Política i que entenien Internet com un “remei” o un “nou instrument tecnològic” que permetria enfortir i millorà els processos de polítiques públiques s’han demostrat llargament limitats.

Allunyant-nos així d’aquesta visió, des d’IGOPnet considerem que els canvis relacionats amb l’adopció de les TIC són molt més profunds en la mesura en què reconfiguren tant les formes d’organització col·lectiva com l’equilibri de poders entre els diferents agents socials (Estat, mercat i societat civil). Per tant, entenem que aquest procès no pot ser caracteritzat com una simple procès de renovació de les mateixes institucions (per exemple, una reformulació del vot normal al vot electrònic) o com una crisi conjuntural més del sistema, sinó més aviat com una transició entre sistemes qualitativament diferents o com un canvi d’era que es fa més evident quan nosaltres movem el nostre marc d’anàlisi des dels actors polítics tradicionals cap a la societat civil.

En aquest sentit, tot sembla indicar que on Internet ha produït canvis més importants ha estat en els entorns de les institucions polítiques – en la composició de la societat i en l’organització i mobilització de la societat civil – més que en les institucions polítiques en si mateixes. Com a conseqüència, la societat civil sembla guanyar importància com a mode de gestió i com a espai de producció de recursos públics – els commons – en contrast amb l’Estat o el mercat, trencant així amb la tradicional dicotomia plantejada entre aquests dos entesos com a modes d’organització.

Enllaços

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *